01 juny Treballem amb les nostres exigències
Com sabem, quan no arribem on teníem previst, el nostre estat d’ànim decau de manera que la visió sobre nosaltres mateixos també es veu alterada. Treballem amb les nostres exigències.
No estem preparats per fer front als fracassos. No ens han ensenyat a com respondre davant d’ells. Per tant, molts cops, la nostra resposta és una frustració excessiva acompanyada de ràbia, de culpa, de sentiments d’inferioritat i inclús d’una certa tristesa.
Estem ensenyats per complir amb la nostra feina i portar aquest element fins al límit. Hem de ser el millors, hem de donar la millor part de nosaltres, hem de tenir el millor cos, hem de…, hem de…,… i quan no arribem; ens sentim decebuts; ens sentim decaiguts i poc valuosos.
Què fem amb les exigències?
Ens costa molt disminuir les exigències, ja que no estem ensenyats per conformar-nos amb el que tenim, sinó que sempre volem més. Aquesta exigència és personal; per tant, no depèn de ningú més el poder treballar per a que un objectiu inferior al que ens vàrem plantejar en un inici, sigui el més adequat i fins i tot ens generi sentiments positius el poder aconseguir-lo.
Sempre és més fàcil en teràpia, quan treballem davant del objectiu al que volem arribar, el poder realitzar una sèrie de sub-metes o petits objectius que ens ajudin a que poc a poc puguem aconseguir el proposat en un inici. Juntament amb aquest plantejament hem de treballar amb totes les emocions i pensaments associats al que suposa aconseguir aquestes sub-metes, de manera que puguem sentir satisfacció en aquests petits passos i no frustració per no arribar al final.
Si posem un exemple sobre el que treballem generalment, seria el de poder perdre una quantitat de pes. Amb això va associat un sentiment d’inferioritat o bé de tristesa ja que no ens sentim bé amb la nostra imatge i el no poder aprimar-se per si sols ens fa perdre la motivació.
Ens hem de preguntar: fins on volem arribar? És viable aquest objectiu final? A partir de quin punt em sentiré millor? Què passaria si no ho aconseguís?
Com es treballa?
Generalment, hem de tenir en compte que el treball és conjunt amb altres professionals, sempre i quan la problemàtica a tractar ho requereixi.
En l’exemple mencionat anteriorment (problemes per dur a terme una dieta), hem de saber que el treball es realitza conjuntament amb un/a nutricionista. Aquest professional elabora les pautes alimentaries i el psicòleg treballa amb tots aquells sentiments associats, tant positius com negatius, per tal què cada petit pas endavant sigui positiu i es pugui gaudir d’ell, i per a que cada pas enrere no sigui una batalla perduda sino més bé una lliçó de la qual podem aprendre per tal de no repetir.
Aconseguir petits passos en un llarg camí, ens fa veure la vida des de una altra perspectiva; ens ensenya a gaudir de tots aquells avenços i a que el nostre esforç es vegi recompensat en cada pas realitzat.
Disminuir les nostres exigències ens apropa a una realitat més objectiva i més propera, per tant la seva consecució ens portarà a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos.
