Tècniques de relaxació – Respiració Abdominal

La literatura i el seu ampli ventall d’autors ens ofereic una llista amb diverses tècniques de relaxació.

En consulta, generalment esneyem les eines de relaxació que poden resultar més beneficioses pel pacient i que puguin ser aplicades en un espai curt de temps pel fet de ser ràpides i més beneficioses a primera vista. Avui ens centrarem en la  respiració abdominal i aprendrem a dur-la a terme amb certes pautes que us transmeteré a continuació. 

blog2

On ho duc a terme?
Elements a tenir en consideració

Hem de buscar un lloc tranquil i intentar que la llum sigui tènue. Hem d’evitar possibles distraccions, motiu pel qual el lloc que escollim ha d’estar allunyat de sorolls de cotxes, veus de gent, aparells electrònics…

En relació a la llum, sempre és millor que sigui tènue pel fet què aquest tipus d’il·luminació ens indueix a estar relaxats; a estar tranquils. 

També és important que tinguem present que la roba que utilitze, sigui còmoda; sempre una mica folgada per a que no ens apreti al respirar i no haguem d’estar pendents d’ella. 

Les primeres vegades que realitzem l’exercici és possble que no ens sentim cómodes i que la nostra respiració es torni més agitada. Això és normal, pel que haurem de seguir practicant per canviar el cicle de la nostra respiració, ja que generalment acostuma a ser ràpida. Amb l’exercici, intentarem transformar-la en més lenta.

Procès de Respiració abdominal

A continuació descriurem el procès que s’ha de dur a termen per realitzar la respiració abdominal. Pensar en practicar aqauest exercici varies vegades per familiaritzar-se amb el procès.

  1. Ficar-se panxa amunt de manera còmoda en un primer moment (més endavant, una vegada estigui practicat, es pot realitzar assegut, de peu o fins i tot cmainant). Hem de procurar estar còmodes realment, així que si detectem que existeix alguna zona del nostre cos que ens molesti, hem de buscar una solució.
  2. Posem les mans sobre l’abdomen.
  3. Abans de començar, expulsa a fons l’aire dels teus pulmons diverses vegades. Això es realitza per buidar bé l’aire que tenim i poder inspirar de manera més profunda.
  4. Una vegada tinguem provocat aquest impuls de respirar profundament, inspirarem portant l’aire “cap a l’abdomen”, com si volguèssim empènyer cap a dalt les mans, que tenim en tot moment damunt seu. 
  5. Mentre mé extenguis el diafragma i més profundament respiris, més “s’inflarà”el teu estòmag. 
  6. Aguanta uns instants l’aire als teus pulmons (uns 4-5 segons). Sempre podem anar augmentant fins arribar als 8 segons).
  7. Quan sentis la necessitat d’expulsar l’aire, fes-ho relaxant l’estòmag. Aquest es desinflarà i les mans aniran baixant amb ell.
  8. Al final de l’exhal·lació, empeny voluntariament el diafragma cap als pulmons per expulsar la resta d’aire que quedi.
  9. Queda’t un instant amb els pulmons buits, sentint com et vas relaxant, i en quan sentis l’impuls d’inspirar, fes-ho profunda i lentament, tornant a omplir els teus pulmons mentre l’abdomen puja.

A continuació us deixo un vídeo en el que podeu veure de manera pràctica com s’ha de realitzar aquest tipus de respiració.

  1. https://www.youtube.com/watch?v=TuPaMCsnxes