19 des. Què és la Dependència Emocional?
En els últims anys, ha sorgit una nova forma de veure la dependència. Es passa de parlar de dependència a substàncias exclusivament per començar a parlar de dependència emocional. Aquesta denominació, va agarrar força gràcies als avenços de la societat. Antigament no existia cap problema relacionat con això, però actualment podem parlar que aquesta dependència afecta al nostre desenvolupament personal i a la relació amb iguals.
Avui en dia, existeix una necessitat de no dependre de res ni de ningú. Ser independents; autònoms. Per tot això, la paraula dependència porta una connotació totalment negativa.
Què és la dependència emocional?
La dependència emocional definida per molts autors i concretament per Jorge Castelló, es refereix a la “necessitat afectiva extrema que una persona sent cap a una altra al llarg de les seves diferents relacions de parella”.
Aquest autor ens parla de diferents característiques personals que acompanyen a aquest tipus de problema; aferrament excessiu cap a la parella, submissió cap a ella, idealització cap al company/a, autoestima baixa, intolerància cap a la soledat i tendència a portar unes relacions de parella molt desequilibrades.
Què ens sol portar a la dependència emocional?
Quan parlem de dependència emocional solem relacionar-ho amb certes característiques d’afecció que es presenten de manera disfuncional.
L’afecció realitzada disfuncionalment és una vinculació mental i emocional a certes persones, amb una creença de que aquest vincle portarà amb si mateix i de manera permanent i única; plaer, seguretat i/o auto-realització. Per tant la persona amb aquesta afecció, serà incapaç de ser feliç sense l’afecció emocional establerta.
Segons Jorge Castelló, existeixen altres característiques que ens poden portar a la dependència emocional:
- Baixa autoestima.
- Sofrir relacions afectives insatisfactòries en el passat.
- Realitzar un aprenentatge incorrecte de situacions.
Existeixen certes teories que refereixen que la dependència emocional de una persona ve donat per un vuit de sentiments. No han set estimats adequadament, ni recolzats, ni valorats per el seu entorn. Necessiten ser estimats, escoltats, entesos i recolzats, per el que anhelen aquesta relació i no volen desprendre’s d’ella.
Per por a estar sols; a ser “abandonats”, realitzen determinats actes, deixant de banda el seu punt de vista. En moltes ocasions ens trobem amb; ús excessiu del perdó, acceptació i submissió.
Com sol ser una persona dependent a nivell emocional?
- Necessita sentir l’aprovació de la resta de persones.
- Necessita estar con algú. Moltes vegades perden relacions d’amistat per dedicar-se de manera exclusiva a la persona.
- Es tendeix a portar a fi relacions poc igualitàries. Es sol tenir un paper subordinat per la creença de que si no funciona així, podria existir la possibilitat de perdre’l.
- A pesar d’estar en parella, segueix existint un vuit emocional important.
- Una ruptura suposa un autèntic trauma, però el desig de no estar sol, fa que realitzi una cerca constant.
- Presenten una gran por a estar sols.
- Les habilitats socials són deficitàries per el que les relacions amb la gent presenten força problemes.
- Presenten una baixa autoestima associada a un concepte de sí mateixos molt negativa. S’atribueixen problemes de la relació, per lo que sempre presenten sentiments de compensació cap a l’altre.
Què es pot fer?
Primer de tot és important detectar si existeix malestar en la persona.
Segon és prendre consciencia de que existeix un problema. Detectar que la nostra forma de relacionar-nos no és òptima i que per tant, es deixa a una banda el nostre punt de vista per poder estar amb algú.
Un cop es sigui conscient, s’ha de buscar ajuda. Les teràpies van molt dirigides a la detecció del tipus de relació que busquem ja que ajuda a detectar que és el que ens fa falta com a persones.
A través de diverses tècniques, es reforcen valors personals i s’adquireixen noves formes de relació més òptimes. Es treballa amb la soledat i amb les emocions que genera aquesta sensació.
A nivell afectiu, es reforça l’autoestima i el concepte de sí mateix. És important re-definir el concepte de sí mateix, el qual pot estar entorpit i menyspreat.
A consulta també es treballa conjuntament amb l’ansietat que genera la realització d’una nova conducta apresa. Per treballar en aquest sentit és necessària l’adquisició de tècniques que ajudin a reduir l’activació.
Sense deixar de banda els nostres pensaments; els quals influeixen en la forma en com percebem. És de vital importància realitzar un canvi de visió, amb la generació de nous pensaments més funcionals i adaptats.
Bibliografia
Castelló, J (2005), Dependencia emocional. Características y tratamiento. Madrid. Alianza Editorial.
Delisle, Gilles (2005). Las perturbaciones de la personalidad: una perspectiva gestáltica. Madrid. Los libros del CTP.
