13 jul. La culpa – Què és? Què hem de fer amb ella?
La culpa és una emoció caracteritzada com negativa. Sol ser un sentiment amb molta importancia per a la persona i pot reproduïr-se de diverses maneres: culpant als demés, culpant-nos a nosaltres mateixoso bé culpant a quelcom tan material com abstracte com és la vida o la sort.
Es una emoción negativa que puede llegar a paralizarnos y hacer que constantemente pensemos en lo sucedido. Algunos autores hablan del efecto paralizante en todo aquello relacionado con el presente haciendo que nos quedemos atrapados en el pasado.
Per què seguim aferrats en sentir-nos culpables o a fer culpable a algú?
La culpa també actúa com a “amortiguadora”. Fa que no actuem davant la realitat i, fins i tot, moltes vegades, el fer culpable algú ens fa menys responsables del que passa.
Si la culpabilitat esta relacionada amb un acte propi, moltes vegades es creu que, si ens sentim culpables, tot esta solucionat, pel que no som tan dolents ja que no carreguem amb la culpa.
D’on pot venir aquest sentiment?
Com moltes de les emocions, el sentiment de culpa provè majoritariament de l’aprenentatge i del nostre ambient (casa i escola/feina).
Frases com “veus què has aconseguit…” ajuden a reforçar un sentiment de culpa i a que aquesta, poc a poc, es vagi instal·lant en la nostra manera de percebre els successos.
Què podem fer?
Com a psiccòloga, realitzo una feina d'”educació” en determinats pacients, en relació a la recerca de la manera més adequada de comunicar-nos, ja que, en moltes ocasions, un canvi de vocabulari ajuda a que la nostra comunicació sigui més acertada i la manera com la transferim als nostres fills pot ser més positiva. Amb aquesta psicoeducació, aconseguim millorar la nostra manera de comunicar-nos, amb la qual cosa millorem, indirectament, les emocions futures dels nostres fills.
Una altra tasca important es realitza en consulta, on es treballa en la recerca d’altres atribucions, d’altres significats que en el moment present ens resulten complicats per estar ancorats en la culpa.
Finalment, es treballa en la prevenció d’aquestes conductes per les que ens sentim culpables i en la orientació d’elles per així preveure una possible emoció negativa com la culpa en els moments futurs.
Como psicóloga, resaltar la importancia de trabajar dicha emoción y gestionar qué es lo que nos hace padecer culpa y qué se debe modificar para obtener una sensación de calma en nuestra vida.
Destacar que la culpa debe ser tratada según la persona, el suceso y a quien va dirigida por lo que cada tratamiento será distinto y personal.
