11 gen. Altres maneres de veure la mort
Albert Espinosa ens planteja altres maneres de veure la mort en el seu llibre “El mundo azul, ama tu caos”.
Albert Espinosa
“El caos és allò que et fa dirent, allò que la gent no comprèn de tu i que desitja que canviïs. Però un és el seu caos. Per tot això, quan algú no entén, digues-li: ESTIMA EL MEU CAOS”.
Amb aquest llibre, Albert Espinosa tanca la seva trilogia. Tres llibres que parlen de la vida, la lluita i la mort.
Ens porta a una història de cinc joves que intenten revelar-se contra el món i la seva forma de fer les coses. Sobretot es revelen contra un món que vol ordenar el seu caos; la seva forma de viure els últims moments de la vida.
Ens introdueix una visió de la vida i la mort molt diferent a la que avui en dia existeix. Potser per uns, una visió un tant utòpica, però segurament que ens farà replantejar molts aspectes sobre ella. Sobre com la cultura i les normes que ens regeixen, fan que nosaltres canviem, deixant de banda les nostres creences i valors.
Deixem la nostra manera de fer les coses per no ser “estranys” en un món on la diferència no esta ben vista. La manera com fem front a la mort esta encaminada a sentir, pensar i actuar d’una determinada manera. Tot el que s’escapa d’aquest camí, es percep diferent i per tant, estranya a qui observa i escandalitza a qui es troba a la vora.
Una cosa que he pogut replantejar-me i és que ens hem de mostrar tal i com som; expressar-nos sense filtro. La mort solament succeeix un cop i per tant cadascú és lliure d’expressar-la com desitgi sempre i quan no es reprimeixi la idea d’un FINAL i s’accepti la marxa d’aquest món.
Os recomano la lectura del llibre. Com tots els llibres d’Espinosa, és molt fàcil de llegir i amb una lectura molt entretinguda. Emocions en la seva alta expressió.
Ens deixa grans reflexions…
“Un problema és tan sols la diferència entre el que esperem i el que obtenim”.
“Hem de bategar fort per tal que el món sàpiga que existim”.
“Solament és feliç el que és lliure, solament és lliure el que és el que ha de ser”.
“Els dubtes no resolts són pors no acceptades”.
