S’identifica en els infants per la presencia d’algun o varis dels següents símptomes: por intensa, preocupacions excessives, respostes fisiològiques de mareig, sudoració, fogots, fatiga, conductes d’evitació de les situacions temudes, pensament i conductes repetitives, reviure fets traumàtics, dificultats per dormir o alteracions en la gana.
L’angoixa per la separació de persones estimades i per canvis en situacions conegudes constitueix una part normal del creixement, però quan aquesta és excessiva, es considera un problema.
El plor, la necessitat d’aferrar-se a algú, o el sentiment de pànic davant la separació són indicadors molt comuns, així com una excessiva preocupació perquè alguna cosa pugui passar-los a ells o als seus éssers estimats. També suposen clars indicis que el nen tingui por que els pares no tornin a casa, o que no vulgui dormir sol i es negui a anar a l’escola.
A mesura que creixen, els nens es relacionen socialment amb altres nens, i també amb adults. No obstant això, alguns nens pateixen fòbia social, senten ansietat davant la proximitat de certes situacions socials.
Tenen dificultats per parlar en veu alta a classe, unir-se a una conversa, fer amics i parlar amb ells, fer-se valer o participar en les activitats de les classes d’educació física i de música. Aquests nens es solen inquietar massa pel que pensen els altres i mostren una excessiva preocupació per si fan o diuen alguna cosa incòmode. Manifesten molta ansietat i eviten aquestes situacions per por a fer el ridícul o a ser objecte de crítiques.
En aquest trastorn trobem una excessiva preocupació per diverses situacions de la vida quotidiana, com arribar aviat al col·legi, realitzar activitats esportives, etcètera. La por o preocupació no estan enfocades a una situació o objecte determinat, sinó que els nens amb aquest trastorn van canviant els focus de preocupació, sent la simptomatologia més comú:
Solen ser nens perfeccionistes, insegurs de sí mateixos i posats a repetir una mateixa tasca les vegades que faci falta fins que creguin que està ben feta.
Tant el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG), com els altres trastorns d’ansietat en nens i adolescents, han de ser tractats des d’un inici, ja que per les investigacions que hi ha, en nens els trastorns es cronifiquen més per la falta d’un raonament lògic.
La detecció i intervenció precoç poden reduir la gravetat dels símptomes, i estimular el creixement i el desenvolupament normal. A més, poden millorar la qualitat de vida dels nens o adolescents.
El tractament d’elecció és l’utilitzat en consulta; el tractament cognitiu conductual. Aquest des de consulta el treballem conjuntament amb l’adquisició de certes pautes familiars per tal què certs hàbits es canviïn o bé es millorin conductes.
