Molts cops, els adults creiem que els nens petits no comprenen la mort ni es senten afectats per ella, però no és així. Creiem en això per la manera que tenen de comportar-se; viuen en el present contínuament, amb lapsus d’atenció, i es distreuen sovint. Però tot això no vol dir que no trobin a faltar el que ha perdut o que no es sentin afectats.
Els nens entenen la mort i la malaltia, tot i que la forma en que ho fan varia segons l’etapa evolutiva i madurativa. Solen passar per unes etapes similars a les dels adults, però amb unes reaccions diferents:
